Els reptes emergents en les assegurances industrials va ser un tema que es va abordar a la jornada a la que vaig ser convidada fa un parell de mesos per escoltar l’opinió d’enginyers tècnics industrials juntament amb gestors de riscos d’empresa.

La jornada va abordar la problemàtica dels requisits tècnics necessaris a les instal·lacions, que estan provocant complicacions als propis assegurats.

Del compliment normatiu per part dels enginyers davant de les exigències de les asseguradores, es va destacar el paper influent de la mediació com assessora de la prevenció de riscos a les empreses. I de l’exposició dels problemes es van explorar solucions pràctiques buscant alinear els projectes d’enginyeria als criteris de risc de les asseguradores.

Com ja vam dir en article anterior l’incendi es un dels riscos de menys freqüència i més devastadors dels que existeixen.

En principi ningú es veu amenaçat per un incendi a menys de que en vegi un focus ja encès a prop seu. I la probabilitat de que succeeixi quan no et veus amenaçat és molt baixa.

És important que tot empresari sigui conscient de que si les amenaces que te a la seva empresa arriben a succeir, no serà a causa de la mala sort, que sí pot influir a més a més, sinó perquè hi havien unes probabilitats que no va valorar ni donar la importància adequada.

El risc és una incertesa mesurable, però la incertesa és un risc no mesurable. Aquí rau la dificultat de tot plegat. Perquè a la incertesa és on resideix l’autèntic risc. Es preguntaven què es pot fer al respecte?

Es va parlar molt del risc d’incendi. De què és i com es pot calcular. I es va dir que seleccionar l’estratègia de reducció de riscos és una tasca d’un equip polivalent en el que hi hagin enginyers especialitzats en incendis, els responsables de la presa de decisions de l’empresa, a més a més d’un perit enginyer de la companyia d’assegurances a qui es vol traspassar el risc.

Podríem dir que és recomanable fer el següent:

1. Identificar els focus on podria començar un incendi i establir la resposta mitjançant mesures de control (inspecció regular, aïllament, termografies,...)

2. Valorar quin seria l’impacte o danys si succeís ara el sinistre. (danys a persones, edifici, instal·lacions, mercaderies, en definitiva a tots els bens i si les conseqüències del mateix posa en perill la continuïtat de l’empresa)

3. Amb informació i dades, implementar una solució de consens entre tots els departaments involucrats.

4. Dissenyar un pla de reducció del risc enfocat primer a resoldre vulnerabilitats evidents i després un pla de millora continua.

Malauradament les pimes no tenen personal especialitzat per portar la gerència de riscos i fer aquest tipus d’anàlisis, que freqüentment està integrat a l’àmbit de la Prevenció de Riscos.

Degut això, és rellevant tenir en compte el paper d’un consultor d’enginyeria contra incendis extern que no sigui el que els propis fabricants, instal·ladors, arquitectes que sense ser especialistes i amb interessos de part no fan la feina complerta i generen errors de plantejament que donen lloc a problemes tècnics i operatius.

“Malauradament les pimes no tenen personal especialitzat per portar la gerència de riscos”

 

Les persones que prenen les decisions a l'empresa se'n responsabilitzen i han de valorar no tan sols la importància de salvaguardar els actius de l'empresa, com d'evitar costi el que costi el perjudici a tercers, ja que aquesta pot veure's afectada. només pels seus propis danys sinó veure's repercutida pels danys que pateixin tercers i al propi medi ambient, com a conseqüència. La reclamació de responsabilitat pot venir tant a l'empresa com a entitat com als seus  administradors i directius per la conducta poc diligent.

Els responsables de l’empresa haurien de fer-se tres preguntes:

1. És suficient amb complir amb la normativa?
2. Quins riscos que ens poden afectar ens preocupen?
3. Cóm podem reduir aquests riscos?

1. És suficient amb complir amb la normativa? Persones versus Patrimoni

Els projectistes diuen que sí i després venen les asseguradores i exigeixen unes altres formes de prevenció  i ens trobem que no accepten cobertures.

L’important és construir o instal·lar amb una tendència a Risc Zero.

Què diu la Seguretat contra incendis? La normativa està redactada per protegir les persones, que són vers les que tenim més responsabilitat, però també devem pensar en assegurar el patrimoni i la continuïtat de l’empresa, doncs aquí la responsabilitat dels seus administradors es pot veure molt afectada.

Empreses, mediadors i asseguradores han d’anar més enllà per protegir als treballadors, als edificis, la maquinària i les mercaderies. En definitiva han de pensar en protegir el conjunt global de l’empresa pensant en el seu entorn i la seva continuïtat.

A tal fi les tasques que s’haurien de dur a terme són:

• Identificar els riscos que ens han de preocupar.
• Realitzar una gestió de riscos, el mediador d’assegurances per les empreses pot ser un bon aliat degut a posar en el punt de mira tot allò que les companyies asseguradores tenen en compte per valorar els riscos assumibles i els no assumibles.
• Conscienciar i involucrar a tots els departaments de l’empresa.
• Identificar i comunicar els nous riscos a qui pertoqui, que una nova construcció pot implicar. És bo tenir contacte previ amb la mediació abans de portar a terme les noves instal·lacions.
• Proposar possibles solucions que podrien minimitzar-los.
• Identificar els elements crítics de l’activitat (transformadors, forns, turbines, software de gestió...)
• Anticipar-nos i tenir alternatives si s’arribés a produir un sinistre que afectés a elements crítics. Per això, és molt important tenir elaborat un pla de contingència i un Pla de Continuïtat del Negoci.

Es més senzill identificar les parts claus de la teva industria per minimitzar el risc amb un pla breu de solucions.

2. Quins riscos ens han de preocupar?

El risc que més ens ha de preocupar és el sinistre de intensitat que és aquell que pot provocar una aturada definitiva de l’activitat i tot el que això comporta.

El sinistre més habitual que pot ser la gotera no te massa importància i potser és en el que ens enfoquem més quan reclamem indemnitzacions a una companyia d’assegurances. En canvi el que és més perjudicial que és el d’incendi no ens preocupa massa i el deixem de banda.

Un sinistre d’intensitat que ens faci perdre tots els actius de l’empresa i paralitzi la seva activitat per molts mesos, pot enfonsar qualsevol empresa i si tenim en compte que la majoria d’empreses son familiars i pimes podríem dir que enfonsa a moltes famílies. En aquests casos normalment les empreses desapareixen.

Per evitar-ho és important conèixer les fonts d’ignició, si hi ha elements de propagació i si tenim equips crítics.

Fonts d’ignició:

• Treballs en calent (soldadures, talls amb radicals...)
• Incendis d’origen elèctric
• Noves tecnologies (FV, .... de llibre, halògens...)
• Autocombustibles (per la pròpia activitat)
• Líquids (gasos inflamables)

Elements de Propagació:

• Contenció combustible
• Absència de sectorització efectiva
• Presencia de càrrega de foc alta

Equips crítics:

• Turbines, forns, sistemes de refrigeració, software de gestió, proteccions contra robatori...

"Empreses i asseguradores han de protegir treballadors, edificis i mercaderies, garantint la continuïtat empresarial"

 

3. Cóm podem reduir aquests riscos?

Per reduir aquests riscos s’han d’implantar mesures de protecció i prevenció amb:

1. Control de processos amb sensors i software avançat.
2. Evitar la construcció combustible
3. Tenir un adient ordre i neteja
4. Connectar la ubicació de càrrega de fos i productes perillosos
5. Manteniment elèctric amb termografies dels seus equips crítics
6. Sectoritzar les zones de procediments, emmagatzemament, sales tècniques,..
7. Sistemes de detecció d’incendis i CCTV connectats les 24 hores del dia (si hi ha sistemes d’instal·lació amb càmeres ajuden amb rapidesa i com elements de prova)
8. Elements d’extinció manuals i automàtiques (ruixadors o extinció automàtica en quadres)
9. Sistema de bombament adient per alimentar els sistemes d’extinció de forma autònoma (per assegurar-se la pressió ja que desconeixem la pressió pública)
10. Protocols preventius (energia, tall i soldadura)
11. Personal format amb l’ús de mitjans d’extinció
12. Tenir un pla de contingència que contempli els elements crítics

Invertir en seguretat és invertir en el futur, doncs el risc evoluciona i es transforma.

A la incertesa és on resideix l’autèntic risc. Estudiar la incertesa és del què es tracta a la gerència de riscos, i les pimes hauran de comptar amb una gerència de riscos externa si no se la poden pagar a fi d’ajudar-les a trobar solucions preventives abans de que succeeixin els sinistres i poder-los tenir assegurats transferint-los a asseguradores.

Maria Torra