L’incendi és el risc de menys freqüència però d’impacte més catastròfic dels que hi ha. 

Darrerament, amb més freqüència ens llevem amb la noticia d’algun incendi que crema una nau industrial o un edifici en el nostre país. Què està succeint? Algú s’ho ha preguntat? I quines són les conseqüències dels danys personals i danys materials?

• Nou persones van resultar ferides, una d'elles en estat greu, a conseqüència d'un incendi als baixos d'un edifici de Barcelona, al districte d'Horta-Guinardó.
• Tres persones d'una mateixa família van morir i 15 van resultar ferides enl'incendi que hi va haver a la matinada del 4 de març en un pis d’un edifici de la Vila Joiosa, a la comarca de laMarina Baixa, al País Valencià. El fet de que es podessin desallotjar 120 persones dels altres pisos va evitar danys majors.
• Les causes de l'incendi que va cremar 138 pisos del barri de Campanar de València, dos blocs de 10 i 14 plantes a mitjans de febrer i que va deixar deu persones, un centenar d’animals morts i 105 persones desallotjades, fossin quines fossin, s’haguessin pogut evitar?

• Una dona va morir i dues persones més van resultar ferides lleusper inhalació de fum, en l'incendi d'un habitatge a Mollet del Vallès.

• Extingit l'incendi a l'empresa Azufrera y Fertilitzantes Pallarés va obligar a confinar el polígon de Constantí. El motiu, la ràpida propagació de l’incendi generat en uns matolls prop de la zona industrial i que el vent va desplaçar fins a les naus de l'empresa. 24 dotacions de bombers es va necessitar per extingir les flames que van afectat l'interior de tres naus i un contenidor exterior d'escombraries.

• Almenys tres persones van morir en l'incendi de l'Hospital San Giovanni Evangelista de Tívoli, un municipi de 56.000 habitants situat a uns 30 quilòmetres de Roma. Les flames es van originar a la nit al soterrani del centre hospitalari i van arribar fins a la sala d'urgènciesi la unitat de cures intensives.

• Durant l'últim any, fins a 22 plantes de reciclatge s'han incendiat a Catalunya. La falta de prevenció i els materials inflamables són les causes principals d'aquests incendis. I és que, per exemple, les parets de les instal·lacions estan fetes d'un material inflamable.

• Unfoc a l’empresa farmacèuticaMedichem al polígon industrial de Celrà, al Gironès el passat octubre a la nit va ser extingit per onze dotacions de Bombers. El foc procedia d'un armari amb productes químics a l'interior de l'edifici i en contacte amb l'aigua per apagar les flames, va generar un gran núvol de fum tòxic.

• Tretze dotacions de bombers han hagut d’actuar per extingir l'incendi que s'ha produït en una nau de 300 mts. de manufactura de fils del carrer Severo Ochoa de Terrassa. L’incendi ha obligat a confinar els veïns dels tres edificis confrontants. El sostre de la nau, que era d'amiant, es va desplomar a causa de les flames.

• Fins a 12 dotacions dels Bombers van treballar tota la nit fins al matí per apagar les flames d’un incendi a 6 naus industrials a Vilassar de Mar amb petites explosions. Una de les naus afectades era d'una empresa de plantes, l'altra, de plàstics, i una tercera, de material de pesca. Un dels Bombers va haver de ser traslladat a l'hospital.

 

Les noticies destaquen bàsicament els danys personals però, qui se’n preocupa dels danys materials i les seves conseqüències directes i indirectes?

Un incendi normalment és una catàstrofe per qui la pateix. I no diguem si hi ha danys personals. Tot el que comporta lluitar contra un incendi, les dotacions de bombers, ambulàncies i cures mèdiques d’urgència, i després ressorgir d’entre les cendres aixecant novament allò que s’ha destruït, amb l’aturada que comporta, amb la pèrdua tan material com emocional és motiu més que suficient per evitar-lo. No és així?

Si a sobre afegim que tot plegat fa que les asseguradores, cada cop més, siguin més exigents en les mesures de prevenció i moltes vegades es neguin a donar cobertura a les instal·lacions que sol·liciten l’assegurança de danys, ens hauria de fer recapacitar.

El món està canviant a una velocitat astronòmica i adaptem noves tecnologies a la construcció, de les que es desconeixen les seves conseqüències davant determinats fets. Nous materials de construcció que són pràctics perquè són aïllants de la calor i el fred, però que alguns d’ells no són ignífugs i que, si es cremen, propaguen les flames amb molta facilitat.

Una normativa malauradament lenta que va més a poc a poc que la tecnologia i a més a més l’increment de costos d’energia ha fet que cada cop hi hagin més instal·lacions novadores que permetin tornar-la als costos originals. Parlo en aquest cas de les plaques fotovoltaiques, FV.

Un altre fet destacable, també, es que la normativa ni que sigui exigent, moltes vegades ni es compleix.

A més a més la normativa es fa per protegir les persones però qui protegeix els patrimonis? En resum estem a molta distància de tenir construccions i instal·lacions adients per ser sostenibles i degudament protegides per què aquesta sostenibilitat sigui perdurable en el temps.

I diràs, i qui ho diu això, els arquitectes, els enginyers? Doncs be, això ho veiem els professionals de les assegurances quan hem d’estudiar un projecte nou a assegurar i el mercat assegurador posa moltes pegues.

Les asseguradores han hagut d’assumir cada vegada més sinistres catastròfics per què quan s’ha produït un incendi no hi ha hagut forma d’aturar-lo, aquesta és la causa de que perdin molts diners i a més a més els assegurats, moltes vegades, no arribin a recuperar el patrimoni perdut perquè no l’havien assegurat convenientment i tot plegat ocasiona un enduriment del nivell d’exigència en la protecció dels patrimonis.

La normativa està bàsicament dictada per protegir a les persones. Que puguin ser avisades i s’escapin immediatament de les flames d’un incendi és un dels seus principals propòsits. Però del patrimoni qui se’n preocupa?

Quan es fan projectes nous de construcció i instal·lació, abans de començar aquests projectes haurien d’estar verificats per experts en la gestió d’incendis, i això habitualment no es fa del tot be.

A les empreses es parla cada vegada més, de gestió de riscos, però malauradament la gerència de riscos s’utilitza de forma superficial i poc compromesa. Els riscos, allò que resulta de multiplicar la probabilitat i freqüència d’un fet perjudicial pel seu impacte, són moltes vegades menyspreats.

Si la probabilitat de que una amenaça és molt baixa per què la seva freqüència és anecdòtica subestimem la gravetat del que pot suposar el seu impacte en cas de que succeeixi. el risc és una incertesa mesurable però la incertesa és un risc immesurable.

Què vull dir amb aquesta sentencia llegida en un informe editat per la enginyeria ASHES-FIRE Consulting sobre els avenços i desafiaments de la gerència de riscos d’incendi?

Que els empresaris i promotors han de conèixer que si les amenaces de riscos devastadors arriben a succeir no serà per la mala sort, sinó perquè era una possibilitat a la que no hauran prestat l’atenció adequada.

El risc és una incertesa mesurable però la incertesa és un risc immesurable

Com actuaran els afectats d’un incendi front els responsables de l’empresa on s’ha ocasionat?

Quines assegurances hauran de posar en marxa per fer front a les reclamacions tan personals com administratives en cas de danys mediambientals?

Aquestes i moltes altres qüestions són indiscutiblement importants a tenir en compte quan es tracta de la gestió de riscos.

Maria Torra