Cap d’any, any que comença, any nou a estrenar, futur desconegut, moments per viure envoltats per desconeguts, altres per conèixer, plegats amb companys de feina, veïns, amics i familiars que són al nostre costat. Sols, en recolliment, en meditació, amb serenor, amb tristesa i la buidor de la manca d’un esser estimat. També amb alegria, aquella que ni tan sols es pot explicar. Segons, minuts, dies, setmanes i mesos per endavant. Mirant a l’infinit, prenent l’adreça d’un camí que porta el sentit que hem escollit, com un vector amb fletxa, com un coet a punt d’enlairar.  Serà ple de sorpreses que ens mantindrà latents, d’altres que voldrem oblidar. Segurs d’algunes coses, dubtarem d’allò que més ens importarà. Escoltarem i farem de comparsa a aquells que ens necessitaran. Gaudirem, a vegades sense saber-ho, en les coses petites, aquelles per les que no cal lluitar. Riurem per bestieses, i al riure, sentirem felicitat. Somriurem als que somriuen ja que és un hàbit propi a imitar. Plorarem per la impotència de no arreglar allò que volíem evitar i no està en les nostres mans. Escric aquestes paraules en un dia molt clar i sabent que la foscor es propera i la llum torna i esborra els neguits i les pors del que no veus amagat. Afrontem l’any amb determinació, molta unió i molts encerts per tirar endavant.