Del desglaç de la neu i la pluja intensa, l’aigua cristal·lina baixa per la muntanya. Viatja per rius, arriba al mar i al evaporar-se forma núvols que la tornaran al nostre planeta. Que gran viatgera és l’aigua!. Coneixerà món, anirà de pas, es trobarà obstacles, acaronarà si és suau i tranquil·la, arrossegarà amb força si va de presa. Formarà cascades, rius d’aigües braves, rius cabalosos, arrodonirà amb el temps superfícies dures, com tranquils rierols farà créixer canyes i pollancres a les seves ribes. Blau transparent es tenyirà del fang dipositat a les lleres. Pels minerals que s’emporti donarà a beure en fonts preuades i sense voler, s’intoxicarà amb aigües residuals mal depurades. Aigües pluvials soterrades ompliran pous i regarà prats, plantacions i horts, donaran de beure a animals, arbres i plantes, refrescant als assedegats, hidratant als eixuts, aclimatant ambients urbans. Sovint serà escassa i del seu enyor ens adonarem del mal que li estem fent, perquè, malgrat tot, sempre anirà endavant, i tard o d’hora tornarà, i a vegades no ho farà com estem acostumats, perquè si s’enfada la seva fúria fa mal, en viatjar al voltant de la maltractada terra. I desapareixeran espècies i emmalaltiran éssers humans i cada cop que ens preguntem què està passant, comprovarem que no ajudant-la ens fem mal a nosaltres. El cercle natural de l’aigua exemple de viatge carregat de bellesa i infortuni a protegir com tants d'altres viatges.