L'impacte de la pandèmia a la salut mental ha estat un tema recurrent, amb un augment notable en problemes com la depressió i l'ansietat. A més a més, l'atenció a la salut mental enfronta desafiaments significatius, com ara l'escassetat de professionals en relació amb la demanda i la necessitat d'enfortir la prevenció i l'atenció primària per abordar aquests problemes de manera efectiva.

El 2021, gairebé un 3% de la població adulta va tenir un trastorn mental greu, cosa que va suposar més d'un milió de persones i més del 50% no van rebre tractament o no va ser adequat. A Espanya, un 6,7% de la població està afectada per l'ansietat, així com la depressió i en tots dos casos les dones són el doble dels homes. Els motius poden ser múltiples. Tots els àmbits de la nostra vida – el treball, la llar, la salut física i mental, les finances, i la vida social i familiar – estan fortament interconnectats, i són el que ens fa ser qui som i sentir el que sentim.

En un món on les malalties mentals, especialment la depressió, estan en augment, la protecció financera esdevé indispensable. La depressió no només afecta emocionalment i psicològicament qui la pateix, sinó que també pot portar a una incapacitat laboral absoluta. Això destaca la necessitat crítica de comptar amb assegurances que abordin específicament aquests desafiaments.

La depressió major, una malaltia que inunda la vida de l'individu amb desesperança i desinterès, pot arribar a ser tan incapacitant que faci impossible mantenir qualsevol activitat laboral. Davant d'aquesta realitat, és fonamental estar preparats per afrontar les conseqüències econòmiques d'una possible incapacitat laboral absoluta.

Segons un estudi del Consejo General de la Psicología, del mes de juny del 2023 passat, a Espanya, dotze comunitats autònomes juntament amb les ciutats de Ceuta i Melilla estan incorporant assistència psicològica als serveis d'Atenció Primària. Les dades mostren avenços en la direcció de prestar més atenció a la salut mental de la població per part de la sanitat pública. No obstant això, excepte a la Comunitat Valenciana (on la llei 10/2014 estableix la presència d'almenys un psicòleg/òloga a tots els Centres de Salut), a la resta de Comunitats que compten amb plans d'acció en salut mental, la incorporació d'assistència psicològica continua sent molt escassa per donar resposta a la demanda en salut mental de la població. De fet, segons han alertat algunes institucions com el Defensor del Poble, Espanya encara se situa per sota de la mitjana europea respecte de la ràtio de professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants.

La manca de psicòlegs a la Sanitat Pública impulsa el consum de fàrmacs. Més de 2,5 milions de persones consumeixen psicofàrmacs diàriament al nostre país. Una de cada tres persones pateix ansietat i una de cada quatre depressió. Segons les darreres dades del Centro de Investigaciones Sociológicas CIS, un 43,7% ha sol·licitat assistència psicològica per problemes d'ansietat i un 35,5% per depressió. Davant d'aquesta situació no hi ha prou psicòlegs clínics a la sanitat pública i hi ha manca de recursos perquè n'hi hagi. A més, no s'aposta per una assistència que no només atengui la pròpia teràpia sinó la prevenció. Temps de les sessions molt curt, la freqüència de les visites que s'allarga i les llargues llistes d'espera fan que els pacients hagin d'anar a l'atenció sanitària privada. El mes d'octubre passat del 2023 es va publicar que el 59% dels joves al nostre país havien afirmat tenir problemes de salut mental i que no acudien a una ajuda professional per una qüestió econòmica.

Blindatge financer contra la depressió

Amb aquest panorama, com podem blindar-nos financerament per si caiguéssim en una depressió? Tenir una assegurança de salut privada pot ser una mesura indispensable per poder ser atès en temps i forma que ens permeti reconduir un estat anímic que ha de remetre ben tractat. En tot cas, contractar una assegurança de vida que inclogui cobertura per a la incapacitat absoluta permanent és més que una elecció prudent; és un acte de responsabilitat envers un mateix i envers els nostres éssers estimats. Aquesta cobertura assegura el benestar financer en cas que la depressió, o una altra malaltia mental greu, impedeixi continuar amb la nostra activitat laboral.

La incapacitat permanent per depressió és un fenomen reconegut i recolzat per nombroses resolucions judicials. El grau d'incapacitat permanent absoluta ofereix una protecció econòmica integral i proporciona una prestació mensual del 100% de la base reguladora del treballador. En casos extrems, on la malaltia compromet la independència de l'individu, fins i tot es pot arribar a reconèixer una gran invalidesa, oferint així un complement econòmic per sufragar les despeses d'assistència necessària a la vida diària.

El procés per obtenir reconeixement d'incapacitat per depressió major implica un diagnòstic clar, la demostració de la cronicitat de la malaltia i l'exhaustivitat dels tractaments intentats, subratllant la importància de comptar amb el suport d'una assegurança de vida des del principi de la nostra vida laboral, però també de tenir la possibilitat de tenir l’atenció terapèutica necessària mitjançant una assegurança de salut.

Segons Jordi Campmany expert jurista laboralista, a l'article Es pot treballar amb depressió major? Diu que tot i que hi ha la possibilitat que la Seguretat Social doni una incapacitat total en circumstàncies específiques, el grau d'incapacitat permanent que, com a mínim, s'hauria d'aprovar amb depressió major (o depressió més greu) és la incapacitat permanent absoluta. I, afortunadament, així ho afirma la jurisprudència. Els alts tribunals han sentenciat, repetidament, que el trastorn depressiu major mereix la incapacitat absoluta per a qualsevol activitat laboral.

Els Tribunals Superiors de Justícia fa molt que veuen clar que, generalment, no es pot treballar amb depressió major. I el Tribunal Suprem, encara que de manera més genèrica, també ha manifestat que són "constitutives d'incapacitat permanent absoluta les alteracions psíquiques quan per la gravetat i persistència impedeixen una regular prestació del treball".

Segons ell, les tres claus per obtenir una incapacitat per depressió major, des del punt de vista mèdic, són les següents:

• El mateix diagnòstic del trastorn depressiu major, per part d'un especialista en psiquiatria.
• Provar que la depressió és crònica i recurrent.
• Demostrar haver esgotat les possibilitats terapèutiques però la patologia no remet.

A més a més d'aquests tres aspectes relacionats amb la salut, també és indispensable complir els requisits tècnics que reflecteix la normativa de la incapacitat permanent. En aquesta línia, com que la contingència d'una depressió major no sol ser un accident ni una malaltia professional, sinó una malaltia comuna, cal acreditar un període mínim de cotització.

Aquest context posa de manifest no només la creixent prevalença de la depressió com a malaltia mental al nostre país, sinó també la importància crítica de comptar amb una assegurança de salut que permeti ser diagnosticada per un especialista en psiquiatria i que certifiqui la seva cronicitat i haver esgotat la teràpia alhora d’una assegurança de vida que ofereixi cobertura davant la incapacitat laboral absoluta. L'anticipació i la protecció financera es converteixen en aliats fonamentals per afrontar amb serenitat els reptes que les malalties mentals poden presentar al nostre camí laboral i personal.

 Conclusió

En conclusió, mentre algunes persones aconsegueixen trobar activitats laborals compatibles amb el seu estat de salut, la realitat és que les malalties mentals, especialment la depressió major, poden limitar profundament la nostra capacitat de treballar. En aquest escenari, una assegurança de salut que permeti ser atès en temps i forma quan sorgeixi un problema mental i una assegurança de vida amb cobertura per a incapacitat absoluta permanent no és un luxe, sinó una necessitat. És una inversió en la nostra tranquil·litat financera i en el nostre futur, permetent-nos enfrontar amb més seguretat els desafiaments que la vida ens ofereixi.

Les empreses, per la seva banda, compromeses amb el benestar dels seus empleats, destaquen per la iniciativa de contractar aquestes assegurances col·lectives a preus més reduïts en diluir-se el risc entre més assegurats. Aquesta acció no només protegeix els treballadors davant d'eventualitats que en limitin la capacitat laboral, sinó que també reflecteix positivament en la imatge corporativa, sent un clar exemple de responsabilitat social empresarial. Invertir en la seguretat i la salut de la plantilla subratlla un enfocament ètic i curós cap al recurs més valuós de qualsevol organització: la seva gent.

Autora: Maria Torra

Fonts: diverses Centro de Investigaciones Sociológicas CIS, Consejo General de la Psicología, Jorge Campmany