Fa uns dies vaig llegir una publicació de Rat Gasol que em va deixar molt impressionada, pel contingut, pel que deia i per qui ho deia.

El 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès va publicar la recopilació de sentiments que em van despertar les paraules extretes de qui realment importa en aquesta ocasió, l'actriu catalana Carme Elias.

Vivim l’avui pensant què farem demà.

Ningú coneix el futur, però les coses poden torçar-se el dia menys pensat.

El passat és la nostra experiència, el nostre coneixement, el nostre aprenentatge, les nostres relacions, les nostres passions, els nostres amors, els nostres desamors, els nostres sentiments.

Perdre aquest passat és la gran pèrdua que t’adona del present tants cops desaprofitat.

Ens entretenim en veure el got mig buit, en malentesos, en discòrdies i en mals humors injustificats. Gelosies i enveges ens entretenen mentre ens comparem amb els altres i així passen els dies, els mesos i els anys.

No ens imaginem poder tenir una incapacitat permanent absoluta, aquella que acaba amb la vida activa i menys una dependència com la que porta l' Alzheimer, aquest ratolí que rosega el cervell sense treva i s'apropia de la teva identitat.

Colpidora entrevista a l'actriu catalana Carme Elias per la periodista Ima Sanchis a La Vanguardia.

Recentment diagnosticada d’aquesta malaltia, diu: “El menú del ratolí comença amb un sopar, però va agafant gana i segueix amb un dinar per voler l’esmorzar i tot, fins que s’acaba el cervell sencer”.

Saber el diagnòstic després de temps d’incertesa pels símptomes que patia, la va ajudar a torejar el seu amic Al, així ha decidit nomenar a l'Alzheimer.

La gent li diu que ha de lluitar i ella pensa: “només puc acceptar, així que em va semblar millor tractar-lo com un amic que com un enemic”.

Quan l’Al avanci vol una mort digna.

Vol ser ella fins el seu final, diu serenament amb una forta sacsejada de realitat.

"Tinc clar que vull anar-me’n lúcida, reconeixent la gent que estimo".

Ho assolirà? Tot el meu suport al desig de la gran actriu.

Gràcies al Setmanari El 3 de Vuit per haver-me publicat aquest recull de pensaments.

Aquest és un de tants casos en què una persona, en plena activitat, a causa del diagnòstic d'una malaltia incurable, pot necessitar la prestació per invalidesa permanent absoluta que dóna una assegurança de vida i fins i tot la prestació d'una assegurança de dependència.

Desitgem molt èxit, la investigació liderada per la fundación pascual maragall

Font: La Vanguardia, Post Rat Gasol a Linkedin y El 3 de Vuit