La salut mental, l'aneguet lleig de la salut des de temps immemorials, es va fent un lloc en boca de tots. En realitat, la qual cosa ha fet la Covid-19 és posar sobre la taula una qüestió que ja era aquí i que era molt comuna, sobretot per a les generacions més joves.

Els somnis s'han convertit en frustracions tant en els joves milenials com els de la generació Z a causa de les contínues crisis irresolubles.

L'atur que ha aconseguit índexs elevadíssims I els lloguers pels núvols, han fet que els joves no puguin emancipar-se a l'edat en què ho van fer els seus progenitors. La contractació laboral és cada vegada més precària i les vocacions es frustren davant la impossibilitat de trobar una bona ocupació i es plantegen emigrar a altres països.

A sobre, les xarxes socials absorbeixen l'espai social físic i els brinda connexions virtuals que poden ser totalment falses a pesar que t'estigui donant un bon número de likes o reaccions al que publiquen i els generi un augment de la seva autoestima.

Segons un article de Juli Cèsar Ortega del passat mes de novembre, diversos estudis han associat l'ús de xarxes socials a un major risc de sofrir depressió. El 40% dels usuaris d'Instagram són menors de 22 anys.

Un estudi titulat Mental Health at Work i elaborat per Mind Share Partners, SAP i Qualtrics i publicat a Harvard Business Review en l'article de Recerca: la gent vol que els seus ocupadors parlin sobre la salut mental, va assegurar en 2019 que la meitat dels Millennials i el 75% dels integrants de la Generació Z han deixat un treball per motius de salut mental.

A Espanya, el suïcidi és ja la primera causa de mort no natural entre els joves, per davant dels accidents de trànsit.

En aquest context, sembla òbvia la relació que existeix entre treball i salut mental.

Al juliol de 2019, l'OMS va incorporar el burnout, o esgotament laboral a la seva llista de síndromes.

En el seu manual, International Disease Classification (ICD-11) descriu els símptomes del burnout:

1. Sensacions d'esgotament o esgotament de l'energia.
2. Major distància mental o sentiments de negativitat o cinisme relacionats amb el treball.
3. Rendiment professional reduït.

Parlar d'esgotament laboral ja no està reservat únicament a les converses privades, l'estrès crònic és un tema molt comú.

Però quins passos s'hauria de donar per a aconseguir equilibrar la vida personal i professional i donar-li l’esquena a aquest problema?

Esmentarem alguns d'ells:

DETECTA ELS SÍMPTOMES

Sovint, l'estrès i l'ansietat es confonen com una mateixa cosa. L'estrès laboral es produeix quan la persona es troba sotmesa durant un període prolongat a un nombre d'exigències que sobrepassen les seves capacitats.

Intenta redoblar esforços per a aconseguir el nivell d'exigències al qual es veu sotmesa, però si no cedeix la prolongada tensió, llavors acaba esgotant-se i és llavors quan apareixen diferents manifestacions en el pla físic i en el pla psicològic.

L'ansietat pot ser una de les possibles manifestacions de l'estrès, però no és l'única. Les conseqüències de l'estrès poden arribar fins i tot a ser l'antecedent de malalties físiques com els problemes cardiovasculars, elevada tensió arterial i fins i tot càncer.

Per tant, l'estrès és la causa del símptoma de l'ansietat.

Totes les reaccions emocionals quan es desborden poden ocasionar patologies si no s'atenen. Davant una exigència marcada pels objectius del treball podem estar estressats i després d'aquest estrès aparèixer l'ansietat.

L'ansietat pot tenir tres nivells:

1. Cognitiu com a temors al fracàs,
2. Fisiològic amb aparició de taquicàrdies, sudoració, insomni, …
3. Motor amb l'actitud de no veure's incapaç de sortir de casa.

L'ansietat és una emoció que no s'ha d'aprendre a controlar començant a detectar els seus símptomes.

NO ET DEFINEIXIS PEL TEU TREBALL

Els països anglosaxons les persones es presenten pel seu nom, edat, on viuen i en què treballen. Això és una arma de doble tall que no hauria de menysprear-se.

No és necessari apartar totalment el treball de la teva identitat, però sí que donar-li la seva justa importància. Ni més ni menys.

Victor Kuppers precursor de la fórmula (C+H)xA per a valorar a una persona i saber si és apta per a un lloc de treball, diu que el coneixement, la qual cosa hem après i les habilitats el que sabem fer, sumen, mentre l'actitud multiplica. Ningú et recorda pel que saps ni com ho fas, sinó per com et dirigeixes a ell o ella i per tant amb quina alegria, entusiasme i il·lusió li contagies.

POSA LÍMITS Al TELETREBALL

Durant la pandèmia, la xifra d'espanyols en actiu que va teletreballar es va triplicar. Avui és més habitual el format semi presencial compaginant dies presencials amb uns altres de teletreball.

El tema és que, aquesta llibertat aparent s'ha convertit, en moltes ocasions, en una manera de confondre el professional amb el personal, no sols per l'espai quan es treballa a casa, sinó també pel temps.

Una gran majoria d'espanyols assegura que la pandèmia ha provocat que s'allargui la seva jornada laboral, i ho atribueixen al teletreball.

Recorda que a casa també tens horaris. Quan acabis la teva jornada, apaga l'equip i recull el teu espai de treball. Guarda el portàtil, quan acabis i no ho deixis a la vista. Així el teu cervell sabrà que ha arribat l'hora de dedicar-se a altres coses. I si pots, programa una tasca (una cita, una classe en el gimnàs…) per a poc després de la teva hora sortida, encara millor.

DESCONNECTA DE VERITAT

No desconnectar és una dels costums més nocius i més esteses en el referit al treball.

Continuar pensant en els problemes que hagin sorgit i no s'hagin pogut resoldre en el treball, de forma auto exigent, amb sentiments d'infravaloració, etc… són exemples per a entrar en bucle.

Què pot ajudar-te?

• Posar distància i dedicar temps a un mateix, a la família i amics
• Realitzar activitats de relaxació com a ioga o mindfulness
• Dormir de 6 a 8 hores diàries
• Seguir una alimentació saludable
• Practicar algun esport

APRÈN A DIR 'NO'

Una qüestió difícil de posar en pràctica, per estar subjecta a unes altres, sobretot la d'índole econòmica.

La millor eina que ens ajuda a dir no, és disposar d'alternatives. El millor recurs és una adequada formació i qualificació professional.

En qualsevol cas, l'entrenament en assertivitat i conducció de les relacions socials són importants en qualsevol nivell jeràrquic. Tenir alternatives és clau per a tenir altres opcions d'ingressos que et permetin dir que no i per a rebutjar unes certes tasques o responsabilitats extra d'una manera diligent i eficaç.

Finalment, delegar en una altra persona, renegociar, revisar funcions… poden ajudar a no haver de dir un no rotund.

I què pot fer l'empresa per a ajudar a les persones de la seva plantilla? Oferir-li proveïdors de serveis que els ensenyin a aprendre i els atenguin en els casos extrems.

Font: Cinc hàbits per a guanyar salut mental en el treball (vogue.es)