Així concloïa el seu discurs a Foment del Treball, el passat 24 de febrer, l’enginyer, màster en sistemes d’informació per la universitat de Surrey (UK), amb experiència a l’empresa privada i conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Quanta raó tenia i que ràpid la vida ens ha posat a prova amb aquesta maleïda pandèmia del coronavirus. Va explicar que donat que de les 20 companyies de més valor futur en aquests moments, les 5 primeres són tecnològiques, la realitat del món digital és una realitat econòmica evident. També va esmentar el darrer Informe de Davos del Fòrum Econòmic Mundial referent als grans reptes que te la humanitat en els propers 10 o 15 anys, el tercer gran repte és la revolució digital que estem vivint en aquests moments després del repte migratori i el canvi climàtic. 

Poc ens imaginaven que aquestes no eren només paraules per omplir auditoris, sinó que les conseqüències de la globalització ens portaria una pandèmia que aturaria el món, fins i tot aquells països en què la tecnologia està més avançada, tot i que això els permetrà sortir abans de la crisi.

Mireu si te velocitat aquesta revolució, que ens obliga a adaptar-nos immediatament si no volem quedar-nos enrere. Mai haguéssim pensat que totes les persones que poden treballar connectades en xarxa ho farien des de casa seva, ja, arribada la primavera, sense preparació prèvia, improvisant i posant molt de la seva part. Treball amb connexió remota, reunions amb videoconferències, cursos online no tan sols de feina sinó de la universitat, de l’escola, compres online, com mai. El que no sabíem és que ja està be que siguem capaços d’improvisar, però que aquesta improvisació ens pot costar molt cara ja que requereix uns nivells de ciberseguretat que moltes empreses no tenen instal·lada.

Amb el Covid-19 els atacs amb virus informàtics també s’han disparat. Els delinqüents no descansen, estan a l’aguait i els empreses són més vulnerables. 

La direcció d’una empresa, fa uns anys, era sostinguda per dues grans palanques de gestió, els recursos econòmics i els recursos humans. Però ara han aparegut dues palanques més: els recursos tecnològics i les dades. La seva gestió seran determinants a partir d’ara. I es va atrevir a dir que les dades seran el petroli del segle XXI. D’aquí ve l’interès de capturar-les amb ciberatacs.