La dècada dels "jove vell" comença
Les persones que compleixen 65 anys no es retiraran tranquil·lament a un segon pla, preveu John Parker
The Economist "The worls in 2020"
Líders
He llegit un article de John Parker a The Economist que m’ha fet reflexionar i que voldria traduir-lo per vosaltres tot i que us el enllaçaré per si voleu llegir l'original.
Diuen el japonesos que l’any 2020 marcarà l’inici de la dècada del yold, o el “young old”, que comprèn aquelles persones que tindran entre els 65 i els 75 anys d’edat. És el que nosaltres diríem els “jove vell” o, si ho simplifiquéssim en català, el “joll”, però mantindré la paraula en anglès que serà més universal. A la piràmide d’edat de la població, la variable de l’eix vertical a l’alçada dels anys 1955-60 marca el que va ser el baby boom, el període d’alta fertilitat als països rics després de la segona Guerra Mundial. Al nostre país suposo que es deu avançar cinc anys per la guerra civil espanyola.
L’edat tradicional de jubilació ha estat fins ara els 65 anys, i els anys 2020-25 és justament 65 anys després. Es podria, doncs, esperar una jubilació màxima dels baby-boomers en els pròxims anys, tret que no es jubilin. Doncs d’això es tracta, que molts continuen treballant i es mantenen compromesos socialment. Els boomers, en la seva nova disfressa de joves, canviaran el món, com ho han fet diverses vegades abans, en diferents etapes de la seva vida.
Segons en Parker, els “yolds” són més nombrosos, més sans i rics que les generacions anteriors. Diuen que als països rics hi haurà 134 milions de persones de 65 i 74 anys d’edat el 2020 (un 11% de la població), comparat als 99 milions (8%) que hi havia al 2000. És la taxa de creixement més ràpida de qualsevol grup d’edat gran.
La salut empitjora amb l’edat, però el “yold” resisteix millor que la majoria. Dels 3,7 anys d’esperança de vida augmentada als països rics, entre 2000 i 2015, segons l'Organització Mundial de la Salut, 3,2 anys es van gaudir amb una bona salut. Els “yolds” també van millorar: entre el 1989 i el 2013, la riquesa mitjana de famílies encapçalades per algú de més de 62 anys a Amèrica va augmentar un 40% fins a 210.000 dòlars, mentre que la riquesa de la resta d’edats va disminuir. Suposo es refereix a Nord-Amèrica. Estaria be que estudiéssim què ha passat al nostre país.
El “yold” està molt més ocupat. El 2016, poc més d’una cinc per cent de la població de 65 a 69 anys va treballar a països rics, una xifra que està augmentant ràpidament. El treball és un dels factors que ajuden les persones a mantenir-se sanes més temps. Un estudi alemany va trobar que les persones que romanen a la feina després de l'edat normal de jubilació aconsegueixen retardar la disminució cognitiva associada a la vellesa i tenir una capacitat cognitiva d'algú un any i mig més jove.
I quilòmetres per recórrer abans de dormir
En definitiva, els “yolds” no són només un grup de gent gran. Estan desafiant les expectatives tradicionals dels jubilats com a persones que van amb sabatilles i tenen cura dels néts. Això alterarà els mercats de consum i serveis financers.
Les persones de més de 60 anys són un dels grups de clients que més ràpidament augmenten a les companyies aèries. Els ”yold” són vitals per a la indústria turística perquè gasten molt més, quan fan vacances a l’estranger, que els adults més joves. També amplien la seva educació. Harvard té més estudiants a la seva divisió de formació continuada (per a estudiants madurs i jubilats) del que te la propia universitat. I, a causa de la importància de les pensions, els forats estan transformant les companyies d’assegurances des de distribuïdors passius d’anualitats fixes en proveïdors de serveis financers per a clients que vulguin gestionar els seus drets consolidats de pensions més activament.
L’auge del yold es convertirà en un boom per ells mateixos, per les economies i per les societats. Molts caps i els seus departaments pensen que la productivitat disminueix amb l’edat, però estudis de maquinària i d’empreses d’assegurances, a Alemanya, suggereixen que els treballadors de més edat tenen una productivitat lleugerament superior a la mitjana — i que els equips de treballadors de diverses generacions són els més productius de tots. Les societats haurien d’estar millor perquè la despesa pública en salut i pensions hauria de ser inferior a l’esperada, ja que les persones treballarien més temps i necessitarien menys assistència mèdica.
Però, perquè tot això passi, hauran de canviar tres grans coses, sota la pressió del propi “yold”. El més important són les actituds de la gent envers les persones grans i, en particular, l'expectativa que 60 anys haurien de retirar-se en un segon pla. Moltes empreses discriminen els treballadors més grans oferint formació només als més joves o limitant l’ocupació a temps parcial i la compartició de treballs. El yold exigirà que les empreses siguin més respectuoses amb les edats i, en el procés, ajudin a canviar actituds davant el propi envelliment.
Les polítiques governamentals també hauran de canviar. L’edat de jubilació a molts països rics encara està per sota de l’edat a la qual molta gent vol treballar. L’edat efectiva de jubilació (l’edat en què les persones abandonen efectivament la força de treball) sol ser encara menor. La política pública fa que la jubilació sigui retirar-se la vora d’un penya-segat, quan hauria de ser pujar una rampa.
En tercer lloc, un nombre més elevat de persones sanes i exigents “yold” exigirà canvis dràstics en la despesa sanitària. La majoria de malalties de l’envelliment es suporten millor amb canvis de prevenció i d’estil de vida. Però només el 2 o 3% de la despesa en salut de la majoria dels països va cap a la prevenció. Això haurà d'augmentar, perquè tot i que el “yold” tindrà molta salut i activitat durant la propera dècada, el 2030 arribaran als 75 anys i entrarà en un llarg període de decadència per al qual pocs països rics estan a punt i diria jo per els que la dependència serà un estat per el que haurà de passar forçosament.
Informat sobre el nostre pla de jubilació exclusiu.