Accessibility Tools

Skip to main content

La tercera joventut, Jubilació i Dependència

La tercera joventut, Jubilació i Dependència

Arribar a complir més anys i en millor estat, si en podem gaudir, serà com tenir una tercera joventut. Serem inactius i vindrà emmarcada per la jubilació i la tercera edat pot acabar en possible dependència. Les conclusions de l’estudi de la sociòloga Mireia Farré amb dades de INDESCAT (2015), donen un toc d’optimisme a la situació de Catalunya. La seva esperança de vida és de les més altes del món, però la fecunditat és baixa i els pronòstics econòmics de l’envelliment demogràfic són preocupants. Donar serveis de previsió fent sostenible el sistema de pensions i el sistema sanitari, seran part dels problemes més importants per l’augment del nombre d’usuaris. L’esperança de vida de les persones que havien complert els 65 anys des de principis del segle XX, ha passat de 10 a 20 anys. 

El nombre de persones més grans de 65 anys s’ha triplicat, malgrat la forta immigració de gent jove els 10 primers anys del segle XXI. Però la situació precària del mercat de treball fa que la migració sigui negativa. Els nostres joves universitaris es veuen amb dificultats de trobar un lloc de treball que s’adeqüi a les seves expectatives. A projeccions fetes del 2013 al 2051 en base al 2005, no sent ni massa optimistes ni pessimistes, la fecunditat passaria del 1,4 al 1,5 fills per dona. Tindríem una moderada esperança de vida. La migració seria negativa fins el 2017 i positiva a partir del 2025. Hi hauria més morts que naixements. Conclusió, necessitem immigració per incrementar la població activa i fer una Catalunya estable que cap els 2050 podria arribar als 8 milions. 

Els majors de 65 anys representen el 30% de la població, però si tenim en compte que entre els 45 i els 65 anys són el 50% i que la taxa de fecunditat és inferior a la de la UE, entre el 2030 i el 2050 serà quan més baixarà la població activa. 

No oblidem que les pensions públiques les paga la població activa amb la seva cotització. Si afegim la precarietat de les contractacions laborals i l’elevada taxa d’atur, tenim un greu problema pel que forçosament haurem de buscar solucions a la prestació de les pensions. 

Un altre punt important és l’augment exponencial de la dependència dels majors de 65 anys. A l’any 94, dels darrers 18 anys de vida d’una persona, els 10 primers eren lliures de dependència sent els  8 darrers quan es presentaven certes discapacitats que podien generar dependència. Cap l’any 2030 es preveu que viurem 23 anys més a partir dels 65, però es tem que podrien haver 12 sense dependència i 11 depenents totalment. Aquest és un tema molt preocupant, ja que l’administració no ha fet prou fins ara i, cada cop més, les famílies ja desmembrades no podran refiar-se dels fills i nets per rebre les atencions que requeriran. Les residències hauran d’atendre més persones grans amb més discapacitats i això vol dir un cost social molt superior al d’ara i difícilment assumible. 

Les notícies positives són que es comença a parlar de substituir el llindar fix per un llindar variable, es trasllada l’edat activa fins a una edat major ja que hi arribem en millors i optimes condicions. La visió amb aquest indicador és més optimista i la qualitat de vida sense discapacitat pot passar a ser dels 10 anys que dèiem al 94, a 12 el 2011 fins a 14 en el 2030. 

Comptant amb les grans innovacions a la medicina, i la cronificació de les malalties mortíferes. En Lluís Bohigas, economista i reconegut professional en l’àmbit de la salut, diu que les persones de més edat tenen varies malalties i poca família i necessiten estar en residències que cada cop hauran de tenir uns serveis especials més acurats. Mai havíem estat tan sans com ara i tant malalts com ara. Els pacients hauran de canviar i ser més actors i no tan pacients, i prendre part del que volem ser i estar quan, ens trobarem en aquestes circumstàncies. 

La vida activa serà més llarga i tindrem una tercera edat més òptima, però haurem de preveure la necessitat de més cures que patirem i que això avui per avui el sector públic no ho te resolt. Hem de vetllar per la tercera joventut per poder-ne gaudir. 

Si t’interessa rebre informació sobre aportacions a plans de pensions individuals, col·lectius i sobre dependència clica a: fulletó pensions i dependència

PP_i_Dependència.pdf