Aviat serem, de nou, uns dies respirant aire pur de la muntanya. Recorrent indrets del Pirineu. Coneixent pobles de les valls del Pallars. Visitant racons de la Memòria Històrica, camins per on tants refugiats van passar escapant-se de l'horror de la guerra. Camins escarpats on la neu i el glaç de l’hivern no ho devia posar gens fàcil als pobres que fugien de la fam, la misèria i l'horror dels actes assassins de qui sota un uniforme militar s'excusaven per trair a qui fes falta i treure el pitjor de dins de la raça humana. La natura no ho posa mai fàcil als que ho han perdut tot i volen refer la vida en un indret en pau. Mar o muntanya, neu o tempestes, nit o dia, fred o calor. Segurament en els extrems tenim l'exemple de que tot és possible i només ho superen aquells que amb molt d'esforç, dolor i una mica de sort no s'han fet enrere i troben la llum en algun racó de món. Fem caminades, algunes fàcils i curtes, i d'altres més difícils i complicades. Gaudim de l'aigua freda del riu, nedant contracorrent ara que el riu ja s'ha esbravat prou a la primavera i baixa amb un cabdal que no t’arrossega.
Pugem muntanya adonant-nos que per molt difícil que sigui la pujada, amb ritme, petites pauses i la il·lusió d'arribar al cim, ets capaç d’aconseguir-ho. Això sí, amb bon calçat i una mica d'entrenament. Si ho fas en bona companyia millor que millor, doncs la conversa es fa fluida a les parades. Quina pau quan arribes al cim on hi han estanys d’aigua cristallina més que gelada. I que ràpida és la baixada, però que perillosa quan les pedres rellisquen i sota les soles posen a prova el teu equilibri. Terra, molsa seca, pedres grans planes, rodones, boterudes, corriols molls per l’aigua que prové de saltants, de fonts, de rierols. Pedres tenyides per els minerals que abunden al cor de la muntanya. Brinques, rellisques, claves els pals amb destresa per que siguin d'ajuda i no destorb. Treu-te les dragoneres, sents a dir per qui es preocupa de tu i es pensa que una caiguda, amb elles posades, pot tenir pitjors conseqüències. I tu segueixes mirant el terra, aixecant la vista ara sí ara no, doncs en els pals et sents segura. I veus tants detalls a la muntanya, que et fan aturar i gaudir-ne cada cop que la flora i la fauna silvestre et sorprèn que és molt sovint. I no pots evitar treure'n instantànies amb la càmera fantàstica del mòbil. I fas d'aquella baixada, que diuen més curta que la pujada, s'allargui el suficient per acomiadar-te molt satisfeta. I així és com tornaràs del descans d'unes vacances amb l’esperit renovat, amb la il·lusió d'haver-ho aconseguit i amb la intenció de tornar-hi una altre vegada. Emprendre la muntanya no és massa diferent del que és emprendre la teva feina professional, si aquesta t'agrada. Fins la tornada.