Fa pocs dies que vaig tenir el plaer d’assistir a un debat sobre les oportunitats, els riscos i els desafiaments ètic-legals del ciberespai de la mà de dues enginyeres informàtiques eminents, una sociòloga i una advocada y del que us traslladaré els seus punts més destacats.

El debat va començar amb una pregunta inicial: estem preparats per viure amb una segona realitat com és el Metavers? i la resposta unànime va ser: ara per ara NO.

Per què? Va preguntar la moderadora. Es planteja una realitat paral·lela i ens hem de plantejar si ho volem o no. Aquesta realitat sorgeix d’una necessitat social o de que els consumidors volen ampliar el mercat virtual?

La tecnologia avança a una velocitat increïble i, abans de treure cap producte digital, no es verifica quina influencia tindrà a la societat.

Juguem amb coses que poden impactar a les persones i els drets humans i surten al mercat sense cap mena de control.

S’ha de tenir en compte que les persones, que treballen en tecnologia, tenen un perfil molt esbiaixat i poc preparat pels impactes socials i humans.

Cóm es veu l’evolució tecnològica del Metavers?

El Metavers, “meta” o “més enllà” i “vers” o “univers”  és l’experiència immersiva i multisensorial en l'ús aplicat de diversos desenvolupaments tecnològics immersius d'internet.

Malauradament, el món paral·lel està replicant el mateix que hi ha al món real actual.

No es te en compte els perills que hi ha sobre l’odi per raça, classe social, sexe, etc... i els riscos afecten sempre a la població més vulnerable, dones, nens, joves, immigrants, etc...

Encara no hi ha jurisprudència, però ja hi han denuncies als EEUU que la marcaran, segons va explicar Nataly Buslón.   

Una sola persona pot tenir diversos avatars. Això vol dir que en pot fer de autèntics i de falsos. Cóm es controla això?

El fet és que el Metavers no es pot equiparar a veure de forma passiva una pel·lícula o un joc. La persona per entrar al Metavers es posa uns estris i nota, en primera persona, com es mou, salta, li parlen, també si la toquen i tanmateix si l’agredeixen.

Hi ha un cas d’una empresa, que els seus empleats es reunien obligatòriament en el Metavers, que va patir un cas d’assetjament entre un avatar d’un empleat i un altre. Aquí es va produir un problema jurídic important, amb una demanda laboral molt complicada. Està l’empresa i els seus directius preparats per fer front a qualsevol demanda d’aquestes característiques? Te les assegurances de ciberriscos pertinents per protegir-se financerament davant una situació semblant?

Per descomptat, quan això succeeixi, s’haurà d’iniciar el protocol d’assetjament, tot i que s’hagi produït en el Metavers, ja que per la “Llei Sí o Sí” l’empresa pot ser acusada per responsabilitat i els seus directius de retruc. 

I què passa en els casos en que hi ha empleats treballant a diferents països i cada país te una legislació diferent? El tema es complica encara més.

Què podem fer al respecte?

La sociòloga i les dues enginyeres van coincidir en dir que és necessari reeducar als mestres, als nens i nenes amb raonament crític per aprendre a saber utilitzar la IA. Però, és evident que els ciberdelinqüents, que no són tan sols els hackers que suposem, intentaran vulnerar els seus punts de vista per fer-los caure en paranys de nombroses conseqüències i molt diverses.

Karina Gibert ens va recordar la creació del programa de formació de CiutadanIA que està pensat per preparar en el coneixement digital bàsic i saber cóm utilitzar-ho correctament.

Podeu consultar la publicació que vaig fer a Linkedin quan es va presentar en públic fa mesos, on trobareu indicacions del perquè es va fer i perquè serveix i l’enllaç al curs online.

La tecnologia ha de ser regulada com tot el demés. No pot ser que sigui el que més avança i no estigui controlada.

Cóm pot afectar la IA als nostres drets?

El sector digital ha pecat de naïf o ingenu.

Tots els sectors venen el que fan, ja sigui productes fabricats o serveis, en canvi el sector digital ho ha donat de forma gratuïta, habilitant dades i ara no poden viure sense cobrar.

Nerby Computing ha reclamat drets d’autor a Microsoft per continguts amb dades que s’extrauen d’internet.

El tema de generació de continguts es un meló per obrir. ChatGPT munta escrits que treu de tot arreu sense posar referències. Això és un desastre per els autors dels que s’extrauen les seves idees.

En principi, sembla ser que es pot usar un contingut si el que es crea amb allò és diferent, segons la llei d’us just. (Copyrights)

Napster, la primera gran xarxa P2P d’intercanvi creada a finals del 1999, molt abans de Spotify, va haver de tancar per l’allau de demandes per drets d’autor, rebudes d’empreses discogràfiques al haver de pagar indemnitzacions multimilionàries.

Tot va ser molt confús pels seus seguidor, ja que la capacitat de compartir arxius era una característica pròpia d’internet. Argumentaven que, de tancar Napster, els seus usuaris emigrarien a d’altres sistemes d’intercanvi d’arxius, com de fet va succeir. El 2008 va anunciar la botiga de MP3 més gran del món i el 2011 es va fusionar amb Rhapsody amb un nou servei de pagament a diversos països d’Amèrica i Europa. Actualment competeix amb Spotify, Deezer y Claro Música a Sudamèrica.

Tan de bo el blockchain donés forma de control per els drets d’autor i evités el problema d’usurpació de drets d’autor actual.

Cóm afectarà al treball?

Els robots milloraran les feines repetitives fent-les automatitzades. Aquestes normalment són feines bàsiques, sent les dones les que majoritàriament les fan i poden perdre.

El missatge és que les dones han de formar-se i entrar en el món digital si no volen recular en el terreny guanyat en el mercat de treball.

Quina clau i ha per què els controls ètics de la tecnologia es garanteixin?

Ha d’haver una creació de mecanismes per què la població participi.

És important l’educació dels usuaris i els dissenyadors per què respectin els punts ètics.

S’haurà de crear un codi odontològic i un possible certificat tan important com un segell, que només tinguessin aquells que haguessin passat el control, com tants altres existents en el món de la fabricació i professional.

Tot està per començar mentre la tecnologia va a tota velocitat.

Queden més dubtes sobre la necessitat d’estar assegurats front a tantes vulnerabilitats?

Ponents:

Karina Gibert, directora del centre IDEAI UPC Intelligent Data Scienceand Artificial Intelligence Research Center , catedràtica en Data Science and Artificial Intelligence i vicedegana de la igualtat i ètica al COEINF, Núria Castell Ariño, Dr. Associate professor de la UPC-Barcelona Tech, Co-Directora dels programes “Digital Transformation” i “Quantuum engineering” de la UPC School, entre altres càrrecs, Nataly Buslón Valdez, sociòloga investigadora en equidad diversidad e inclusión STEM a Barcelona Supercomputing Center, i Andrea Accuosto advocada en compliance, laboral i agent de canvi en la igualtat de gènere