Des de començament d'any, no parem de llegir casos i casos d’assetjament sexual, violacions i fins i tot feminicidis.

La salut mental cada cop més afectada a franges d’edat joves.

En una societat trastocada per la possessió i la immediatesa, joves de la generació Z es manifesten majoritàriament estressats amb problemes de concentració, nerviosisme, angoixa, tristesa i depressió.

Entre tan desconcert, l’agressivitat arriba a extrems inesperats. L'assetjament és un comportament agressiu i no desitjat entre persones de qualsevol edat, que involucra un desequilibri de poder real o percebut.

L'agressor pot ser únic o anar en grup i el dany ocasionat pot ser, de vegades irreparable.

Quantes classes d'assetjament hi ha?

1. Verbal (burla, insults, comentaris obscens, amenaces …)
2. Psicològic (conductes que atempten a la integritat i indueixen a la baixa autoestima, ansietat i depressió i que poden induir al suïcidi)
3. Social (mirades, divulgar rumors, avergonyir en públic…)
4. Físic (cops, pessics, puntades de peu, escopir, empènyer, treure o trencar pertinences, gestos impropis …)
5. Sexual (tocaments, apropaments no desitjats, comentaris sobre l'aspecte físic i la vida íntima, així com l'homòfob per l'orientació sexual real o suposada)
6. Cibernètic o Ciberbulling (a través d'Internet, per xarxes socials, e-mails …)
7. Mobbing o Laboral (sol ser psicològic, però pot incloure el físic també)

Què tenen en comú les víctimes d'assetjament?

Qualsevol diferència que pugui suposar una debilitat davant els agressors que, creient-se superiors, tendeixen a la burla i els maltractaments gaudint del patiment de la víctima.

Set de cada deu nens pateixen cada dia, algun tipus d'assetjament. Sembla increïble però és així.

Si als adults una frase mal expressada per la xarxa ja ens incomoda, imagineu-vos com deu patir un nen agredit, un cop darrera l’altre, i si, a més a més, és una persona que pateix, de per si, una discapacitat física que el fa diferent.

Si sou sensibles, us recomano el llibre PEÇA A PEÇA, de la foto. És el relat de David Aguilar, Hand Solo, un nen nascut amb la malaltia genètica incurable del Síndrome de Poland convertit en el superheroi més real que mai hagi existit.

La Síndrome de Poland és una alteració congènita consistent en l'absència total o parcial del múscul pectoral més gran i anomalies de la mà homolateral.

Aquest nen, nascut amb un defecte físic ocasionat per una malaltia congènita, ha hagut de lluitar, des que va tenir ús de raó, contra les mirades, les burles, els insults, les empentes i els cops d'altres nens cruels que el van assetjar amb la intenció d'enfonsar-lo en un pou negre, però gràcies al seu pare Ferran Aguilar, la seva mare, la seva germana, l'àvia Basi i altres familiars propers, va aconseguir tenir prou força de voluntat per superar-ho i demostrar la seva gran vàlua.

Malgrat moltes vegades va pensar a llençar la tovallola i abandonar-se a la misèria del dolor que patia, no ho va fer i ara li ho podem agrair.

A l'edat de 8 anys va ser capaç de convertir un helicòpter, que tenia construït amb peces de LEGO a l’estanteria del seu dormitori, en la seva primera de cinc pròtesis en total fins hores d’ara, cada cop més perfeccionades. La seva evolució ha estat tan espectacular que ha esdevingut un enginyer abans de cursar la carrera.

Perquè hi ha moltes altres persones que estan patint el mateix que ell va patir en la seva infància, en néixer diferent dels altres, és important visualitzar cóm ell es va superar per donar-los un referent que els ajudi a ser resilients.

L'assetjament existeix i empeny la víctima a un forat negre que s'empassa els comentaris, els clava a dins i acaben explotant en algun moment com el big bang, diu ell.

Per evitar aquesta explosió, ell intentava tapar-se, cobrint el braç, amb màniga llarga posada a la butxaca per simular tenir dos braços. Aleshores, quan se'n burlaven, la seva autoestima s'enfonsava encara més.

Recordo una afirmació sobre allò més important de l'ésser humà que és allò que no podries arribar a perdre ni tan sols en un naufragi i és la força de voluntat i l'esperit de superació.

David Aguilar va tenir la capacitat de resiliència necessària per sortir del pou de l'assetjament que rebia i demostrar a la seva família, a tots els companys, els professors, la societat interconnectada digitalment, la fàbrica LEGO, els mitjans de comunicació, les universitats, empreses , associacions i als més alts organismes com la NASA que es van interessar en la seva proesa, que tot és possible i això és el que vol transmetre a altres persones afectades pel Síndrome de Poland.

Les peces de LEGO van ser la seva salvació i encara que segueixin existint dolents que no accepten les diferències, els superherois sempre guanyaran en nombre, ho diu amb un gran somriure.

Sembla que els objectius de desenvolupament sostenible, que s'han aprovat per transformar el món actual en un món millor, acceleren l'interès per eradicar tot allò que dóna infelicitat entre els éssers humans. Són desafiaments globals a què ens hem d'enfrontar cada dia, com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, la pau i la justícia.

La convivència requereix generositat i la generositat de David Aguilar és un gran castell de LEGO.

Aquesta no és una història assegurable, però sí una història de vida, de salut, de protecció, de superació, de creativitat e innovació humana. Tots en podem aprendre i reflexionar per qüestionar segons quins actes i, si cal, denunciar-los per evitar que persones vulnerables puguin ser agredides.