Vídeo de la XXV Jornada dels Economistes. La Maria Torra intervé a partir del minut 22:43

La corresponsabilitat

Per un futur on els joves visquin en una societat justa i igualitària. Perquè la responsabilitat social corporativa forma part del nostre ADN a la meva empresa Dracma. Perquè estic convençuda de que l’esforç de cadascú de nosaltres, a banda de sobreviure, créixer personalment i econòmicament, ha de servir per posar el nostre granet de sorra a millorar la societat en la que vivim. Aquests tres són els motius per acceptar moderar una taula a la vint-i-cinquena edició de la Jornada dels Economistes d’enguany.

Dins de de les temàtiques abordades, la igualtat de gènere va ser protagonista en dues ocasions, una, la intervenció en el acte inaugural, de la jove directora general de Vallformosa, Marta Vidal i l’altre, la taula que portava el títol “La corresponsabilitat, el valor a potenciar per assolir una igualtat efectiva”. En aquesta taula, que vaig intervenir com a introductora i moderadora, la va presidir la Directora de Persones i Organització de Saba, Clara Alonso. Vam tenir l’honor de comptar amb Libertad González, professora de la UPF especialitzada en recerca sobre els usos del temps, Joana Amat, vicepresidenta d’Amat Immobiliaris i presidenta de l’associació Copersona i Ramon Pes, consultor especialitzat en el compromís i el desenvolupament de persones i d’organitzacions i coordinador del Grup Direcció per Compromís.

En primer lloc, vam tenir l’oportunitat de saber els resultats d’una enquesta que es va posar en marxa durant el primer confinament de la pandèmia del Covid19, en la que es van centrar en el repartiment del treball (pagat i no pagat) entre els membres de la parella, exposats per Libertad González. Enfocant-se en famílies amb fills i una mostra representativa jove, amb un 27% de titulats universitaris entre persones amb parella i fills, el 94% dels homes treballa fora de casa, comparat amb el 73% de les dones; les mares dediquen de mitjana el doble d’hores que els pares a la cura del fills i treballen de mitja 7 hores més que els homes a la setmana, accentuant-se durant el confinament i tancament d’escoles. Tenim moltes dades i els ratis són molt importants però, serveixen per prendre decisions? Això és un repte i s’ha d’entrar en acció i prendre decisions amb ells va concloure Clara Alonso en el col·loqui.

A continuació, vam conèixer de primera mà, de què tractava l’interessant i ambiciós projecte Copersona. Aquest projecte vol posar a la societat civil a treballar per trobar un nou model de corresponsabilitat social, adaptat a les necessitats actuals, que sigui sostenible econòmicament i s‘arribi a aplicar, i ens ho va explicar la presidenta de l’associació que el promou, Joana Amat. La paraula copersona vol superar el gènere per posar les persones al centre de totes les mirades. Sent un projecte inicialment promogut per Fidem i l’organització Matters, Copersona vol promoure una transformació cultural, social, econòmica i normativa, i millorar la nostra qualitat de vida. L’objectiu és convertir-lo en un projecte transversal entre Sanitat, Educació i Economia.

Sanitat, involucrant l’Institut Català de la Salut, havent fet ja una crida als metges, personal d'infermeria i matroneria, assistents socials, per que ho facin a títol personal també.

Educació, des de la infància fins la universitat, degut a que són els pares, polítics, economistes, metges, mestres, etc. del futur de la nostre societat. Per la infància, es recolza amb el màxim exponent de la font d’inspiració educativa del nostre país: Associació de mestres Rosa Sensat, arxiu documental Jaume Bonfill, Escola Nova 21, Fundació Collserola. Per la joventut, la intel·lectualitat de les Universitats, com la UPF, UDG, UVIC i properament la UB amb la recerca feta i guardada en un calaix que pugui servir per treure conclusions i avançar. Ja és pot dir que aquests són el motor social educatiu de Copersona.

I Economia participa en tres blocs: a) Organitzacions empresarials, havent-se adherit de moment, CECOT, Pimec, FemCAT, Responcat organisme empresarial que promou la responsabilitat social corporativa entre les empreses i aviat Foment. b) Les empreses i sindicats, havent-se adherit CCOO i UGT i finalment c) els col·legis professionals, entre els que es compte amb el Ilustre col·legi de l'advocacia, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i properament el Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Ens va dir que el projecte te 4 fases: Anàlisis, Recerca de Casos reals dins i forma del país, Cocreació del Model i finalment la Implantació amb un l’horitzó 2025. Finalitzada la primera fase d’anàlisis que es presenta el mes vinent, aquesta ha tingut 3 taules de treball per:

1. Analitzar on som, des del punt de vist quantitatiu i de la que ha sortit uns 20 indicadors, base del control progressiu del projecte.

2. Analitzar el Canvi cultural, treballant l’arrel des del punt de vista qualitatiu, buscant la forma que les normes s’implementin, doncs la societat ha de canviar paral·lelament a les lleis.

3. Analitzar la Comunicació, fent un glossari de paraules a eradicar i a incorporar dins el món de la corresponsabilitat i creant el fonament dels valors de copersona com un decàleg. Sent ja més de 50 entitats treballant en el projecte, es creu que, si posen les seves bases de dades a disposició de la comunicació, es podrà influir en el canvi de consciència, juntament amb els voluntaris que aporten l’ànima i el talent al projecte i les aportacions econòmiques que es rebin.

Hi han detectats 3 països de referencia com són Dinamarca, Islàndia i Holanda. I es vol atansar gent dels tres espectres transversals, sanitat, educació i economia per preguntar dues coses. Cóm han arribat al seu model que ja hem vist i quin ha estat el camí?, i sobretot, quines resistències s’han trobat?, perquè es vol accelerar el procés i coneixent la seva experiència pot ajudar molt a fer-ho.

La conclusió és que Copersona és un projecte de societat, que inclús fuig de la pròpia corresponsabilitat, ja que un cop assolida genera altres beneficis. Posa el focus en els nens, tan del nostre país com d’Europa per deixar de ser una societat envellida i desigual i en el talent femení, que es perd durant la maternitat, que va dir, es paga caríssim i no ens ho podem permetre.

La intervenció del tercer ponent, Ramon Pes, la va resumir molt be Clara Alonso i va dir que era molt bona idea la d’incorporar un pla estratègic per la igualtat de gènere en les companyies, ja que és responsabilitat de les empreses i dels que les dirigeixen, de proposar les seves CEOs i de que això ha d’anar per aquí, si es vol avançar, perquè les empreses tenen tants projectes que, si no ho posen al davant sempre estarà a la cua. El talent no te gènere, no és masculí ni femení, en canvi el talent combinat es multiplica. Integrem-ho en les nostres decisions, va demanar. La diversitat suma, amplia perspectiva i és molt més eficient havia afirmat Ramon Pes segons els resultats de la darrera enquesta del Grup de Direcció per el Compromís. Dins les empreses no s’ha de parlar de recursos humans perquè el que hi ha són persones amb recursos i no tant els recursos de les persones i si es confiés més en elles el compromís seria garantit i l’eficàcia i el rendiment estarien assegurats. Si parlem de persones no distingim el gènere i això és realment el que hauria de ser. Deixar de parlar en masculí o femení i ser inclusius a totes elles.

Per últim, voldria afegir el que la Marta Vidal, ponent inaugural de la Jornada, va donar com a visió de lideratge empresarial, femení i jove, amb un desig, que pogués servir de referent per properes generacions de joves economistes. El seu punt de vista sobre la dona el va basar en tres punts claus. Primer, necessitem homes intel·ligents que entenguin que els equips mixtes, són molt més rics, més eficients i productius. En segon lloc, és molt important treballar la flexibilitat laboral, doncs per desgràcia moltes dones abandonen els seu llocs de treball, les seves carreres brillants, perquè no poden compaginar la seva vida familiar i professional. I tercer, les dones han de deixar d’infravalorar-se, de tenir complexes, de ser perfectes, de tenir por al fracàs ja que el fracàs és un procés d’aprenentatge.

La societat mereix una reflexió profunda, tant pels joves com per les dones, per fer una societat millor, més pròspera i feliç. La corresponsabilitat ha d’estar en totes les facetes de la vida, la família, l’escola, la cultura, el treball, el lleure, la societat. I els governs hi tenen molt a fer per fer-ho possible. Judith Butler filòsofa feminista, reconeguda mundialment, va dir que s’oposava a la discriminació de les dones, a totes les formes de desigualtat basades en el gènere, però també, que reivindicava una política que tingui en compte les restriccions imposades per el gènere en el desenvolupament humà.

Esperem que, entre tots, sapiguem fer possible el més desitjable per superar els entrebancs que la vida ens depara i fer un món millor.