No entendríem com es pot protegir una espècie animal com el ós bru sense recórrer l’immens territori muntanyenc replet de vegetació autòctona, on l’aigua del desglaç dels cims omple nombrosos estanys que fan brollar fonts i banyen, amb rius d’aigua cristal·lina, els prats i senders on pasturen vaques brunes, poltres, cabres i ovelles. Els Pirineus són un extens territori on la cultura i la tradició conviuen amb el jardí botànic, paradís per la seva fauna, que compta amb tresors com els isards, el trencalòs, el gall fer i l’ós bru com a joia més preuada.

La biodiversitat del ecosistema madur dels boscos de l’Alt Pirineu te com a paraigua aquest mamífer que va estar en perill d’extinció degut a la persecució implacable de l’home. Morta Cannelle a França, l’ultima femella autòctona, a finals del 2004, quedava exhaurida la seva reproducció cosa que feia necessària una reintroducció i, gràcies a la legislació de la UE, es va incloure en la categoria de màxima protecció. Projectes com LIFE i Piroslife han ajudat a finançar-la.

Quasi 2 metres d’alçada i pes fins a 240 quilos els mascles i 170 les femelles, donen gran respecte al mamífer més gran d’Europa. Un animal tímid, poc agressiu i difícil de topar-hi pel seu gran olfacte i oïda, que defuig les confrontacions. Només ataquen quan es veuen amenaçats o sorpresos i per això, és important no sortir dels senders senyalitzats, caminar tranquil·lament observant al voltant i fent-se notar parlant en veu alta.

Óssos procedents d’Eslovènia, de característiques físiques i biològiques similars als autòctons, han permès que la reintroducció de l’ós bru sigui tot un èxit i, majoritàriament, acceptada per part de l’home. Les ósses, de condició poliàndrica i ovulació diferida, enganyen els seus mascles parelles, evitant l’infanticidi i aconseguint que les seves cries durant l’any i mig que conviuen, sobrevisquin. El 2011 es va localitzar una óssa amb tres cadells i una altra amb al menys un; en 2012 va ser detectada una óssa amb dues cries i una altra amb un cadell; el 2013 es va constatar la reproducció de dues ósses, amb tres ossets en total; el 2014, es van localitzar cinc ósses amb set cadells; el 2015, van ser tres ósses amb sis petits i en el cens de 2016 es van trobar 5 ósses amb 10 cries. En 2017 s'han detectat quatre ósses amb set cries i en 2018 dues ósses amb quatre cadells. El 2019 diuen haver vist 7 cadells de 4 osses i 2 baixes. Actualment es poden comptar 52 exemplars al llarg de tots els Pirineus.

Tenir el medi natural del Pirineu apte per donar cabuda a totes les espècies que en ells s’hi han aplegat al llarg dels anys, és mantenir la biodiversitat necessària per fer l’entorn humà més saludable. És de tots sabut que la responsabilitat mediambiental és de tots. Tenir cura del nostre entorn és tenir cura de nosaltres i de la resta d’homes i dones que hi viuen d’ell i en ell i dels que tot i no vivint-hi s’alimenten dels seus productes.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (69.000 hectàrees i declarat al 2003) va ser proposat zona de protecció del seu hàbitat per DEPANA i el Centre Excursionista de Catalunya. Aquest espai protegit és una de les dues zones reproductores de l’ós pirinenc i per tant és clau pel futur de l’espècie. DEPANA també va recolzar la inclusió a la Xarxa Natura 2000 de les zones més importants per la conservació de l’ós a la Val d’Aran. També té per objectiu la creació de noves figures de protecció i l’ampliació de les actuals.

No ens ha d’estranyar doncs, que es facin plantacions d’arbres fruiters per millorar l’alimentació de l’ós bru ja que de la bona alimentació estiuenca dependrà que l’ovulació diferida de les femelles acabin prenyades els 4 mesos entre la tardor i l’hivern que és quan pareixen els cadells. Isil (Pallars Sobirà) va ser una localitat on es va dur a terme plantació d’arbres fruiters des del novembre del 2009. Actualment se’n veuen més en dins del parc natural.

Què hem de fer si ens trobem amb un ós? Tot i que la probabilitat de trobar-nos en un és molt baixa, cal seguir unes pautes:

• Si no ens ha detectat, millor retirar-nos a poc a poc sense córrer ni alertar-lo.
• No obstaculitzar el seu camí ni les seves vies de fugida.
• Si ens ha detectat, conservar la calma i anar retirant-nos a poc a poc sense fer soroll ni escridassar-lo ni amenaçar-lo, demostrant que no som un perill.
• Si fos una femella amb les seves cries, mai posar-se entremig.
• Si el veiem a distància segura, gaudim de l’observació i mai apropar-nos per fer fotos o veure’l millor. Sempre a distància.

I sobre tot, no fer com el conductor que el passat 15 d’agost a Somiedo, Asturias, va baixar del cotxe atansant-se a un ós que havia atropellat i que fugia, tot i les ferides, saltant la tanca protectora de la carretera. Només la responsabilitat humana pot permetre la convivència amb la natura. Òbviament, l’ós ferit va marxar quan hagués pogut respondre atacant al seu agressor, però sortosament, no deuria sentir-se amb prou forces i va optar per buscar refugi dins la vegetació. Tenir sentit comú és el millor de tots els sentits en aquests casos. Desitjo que no hagi sofert lesions greus i es millori si no el troben els equips de rescat de FAPAS, Fondo para la Protección de los Animales Salvajes.

A tot això, voldria recordar que les empreses del nostre país han de ser responsables amb el medi ambient i que en cas de que la seva empresa el contamini, serà l’Administració Pública la que els requerirà REPARAR tots els danys al medi ambient: al sòl, a l’aigua i a les espècies silvestres i hàbitats protegits i danys a la costa. La Reparació pot ser de tres nivells, Primària, Complementària i/o Compensatòria. Qualsevol d’elles pot arribar a ser tant costosa que posi en perill la continuïtat del negoci. És per això que la contractació d’una assegurança de responsabilitat mediambiental, a segons quines activitats és molt necessària i convenient.