Fosc i negre. És l’hora de matinada. El so del vent confirma la tempesta anunciada. Vidres mullats per pluja escampada pel vent que en remolins no para. Ciclàmens florits aguanten l'embat del Glòria, amb els seus vermells girats al sud i els seus verds molsuts replegats fent pinya. Aixequen la faldilla i protegeixen a les flors dels bufs que reben amb embranzida. Baixa temperatura i molta humitat. Llums tènues fan pampallugues i en el seu moviment deixen endevinar on és la carretera negada. L'horitzó no es veu doncs la boira el tapa. Ni muntanyes ni pobles al fons. Un paisatge borrós cobra vida per un terra a trossos brillant. Vinyes arrenglerades, despullades de pàmpols i desmembrades tenen, entre fileres alternades, l'argila mulla i les seves vergues esporgades com una catifa dibuixada a ratlles. Canyes properes a rierols, arbres de copa rodons arreplegats en desnivells del terrós i teulades que priven l’aigua a les cases i aixopluguen els que hi viuen i dormen encara. Colors verds grisosos que donen recer a centenars d’animalons que formen part de la biodiversitat del nostre entorn. Avui ni des d’un satèl·lit ni des d’un avió es pot contemplar la vista d’aquesta terra que admirem tots. Ja de dia, espero que la tempesta no s’acarnissi, els arbres siguin flexibles, els espigons siguin prou alts, les teulades no volin pels aires, hi hagi poques goteres, els baixos estiguin ben resguardats, es faci us d’impermeables en lloc de paraigües i de sabates no lliscants, i que ningú prengui mal.

Doncs no ha sigut com jo desitjava. A poca distància d’on som la tempesta s’ha fet notar de veritat. El vent ha arribat a 130 quilòmetres per hora segons quins indrets. Al mar, cops de vent de 70 quilòmetres per hora han provocat onades de 5 metres d’alçada. Hi han hagut precipitacions que han arribat als 500 litres per metre quadrat en molts municipis de Girona. Gruixos de neu de 40 cm a llocs poc habituals. S’han endut teulades, trencat arbres que han caigut en mig de parcs, voreres, carrers, carreteres i cases. S’han destrossat tendals, marquesines, portes, finestres, vidres, l’aigua ha entrat a les cases, als garatges, a les botigues, a les estacions de tren, de metro, als pavellons esportius municipals. Les platges han desaparegut engolides pel mar, els passejos marítims eren un mar enrajolat, els carrers d’alguns pobles s’han tornat rius d’aigua de mar i alguns veïns han hagut d’anar en barca fins a les seves cases. El mar ha entrat 5 quilòmetres en dins al Delta de l'Ebre, quedant engolida tota la collita d’arròs i perdent una zona de biodiversitat molt important, que costarà molt temps recuperar. La neu ha tallat ports de muntanya i carreteres, deixant poblacions senceres sense comunicació i el pitjor de tot són les 10 vides humanes que s’han perdut i els 5 desapareguts. 78 ferits des de l’inici de la setmana amb 8.400 serveis realitzats per els Bombers de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, dels que queden uns 300 oberts encara, el quart dia del temporal. La Creu Roja ha donat allotjament a més de 300 persones i ha atès a 1.824. Del total amb atenció mèdica, 66 els han traslladat a centres mèdics, de les quals, dues, estan en estat greu i altres onze les han donat d’alta. Pobles aïllats pel desbordament de rius com el Ter, el Tordera, el Fluvià, l’Onyar han posat en escac a bona part de la població d’aquest país que demana ser regat però no amb aquesta intensitat. Ponts enfonsats han incomunicat pobles d’un i l’altre costat. 

Tots els pobles de la costa catalana des del Cap de Creus a l'Alcanar han estat sacsejats. Vint-i-nou localitats gironines han estat les més afectades. L’embassament de Sau i Susqueda han arribat al màxim de la sev capacitat, aquest darrer superant el 1.300 metres cúbics per segon. L'estany de Banyoles s’ha desbordat. Les noticies no paren. En fi, tot plegat molt diferent al que podia imaginar quan va començar. El risc que preveus, quan hi ha tantes alertes que avisen, mai es visualitza tal i com serà. Quin serà el cost de recuperació de tanta destrossa? Quantes ajudes s’hauran de menester per tornar a la normalitat? Ens hauríem de qüestionar si vivim contra natura i si estem preparats per perdre tot el be que la naturalesa ha creat? El canvi climàtic és un fet que no te marxa enrere i no es preveu solucions a nivell mundial, perquè els interessos d les grans fortunes prefereixen posar en perill tot un planeta que pensar en deixar de guanyar i guanyar. Que irresponsables tots plegats! A qui hauríem de reclamar? Les indemnitzacions que els afectats i les víctimes rebin de segur molts no solucionaran la pèrdua que s’ha provocat. Quan serà la propera? Polítics corren en dir que s’ha de declarar zona catastròfica. I on són les mesures que eviten aquesta situació?