Ara que s’acosta a les festes més bones de l’any, no es pot deixar de pensar en el llibre que no es pot dir a les mans.

“Quan tanco els ulls, enregistra” és un còmic documental de ficció creativa per a Cristina Bueno . És el resultat de la investigació i entrevistes refugiats i acollits que crea la història de Zarah i els seus tres plens, la Rana, la Mariam i el Salim com a protagonistes, mostren els millors humans, els drets i la vulnerabilitat que pateixen. les dones i els nadons al fugit de l’horror de la guerra cap al món reconegueu una gran comunitat insolidària.

Un mes de les pluges torrencials que van ocasionar pèrdues de vides i materials danys a molts municipis del nostre país, a la sortida de la presentació d’aquest llibre, sentirem dir: “que duré la resistència a les inclemències del temps als camps Les dones s’escapen de l’horror de la guerra, abandonen el seu país, una part de la seva família que encara és viva, i omple un qui protegir, els objectius de màquies claus, gana, fred, por, misèria i Molts incomoditats i aquest llibre pretenen explicar-nos-ho amb una mica de respecte i admiració.

Gràcies al projecte de la Creu Roja, la Cristina explica una història molt potent pel que fa a la capacitat de resiliència de les persones refugiades a l’afrontar tantes adversitats per iniciar una nova vida en un país desconegut i llunyà, amb un clima, un idioma i una cultura molt diferents. El projecte pretén explicar les tres etapes del camí. La fugida del conflicte armat pagant, amb l'estalvis, la sortida. El trànsit de la fugida per terra, mar i camps de refugiats, per arribar al nostre país. Jo acabo l'acollida. En un context migratori real, el còmic vol mostrar les que ja existeixen les dones migrades i refugiades, va enviar una eina molt potent i que no cal escriure massa. L’angoixa, patiment o impotència es veu a les cures dibuixades amb notificacions de premsa, dades i mapes del recorregut. Una eina útil de pedagogia solidària. 

Tenint en compte que les dones i els nens representen el 50% de tots els refugiats i que segons dades d’ ACNUR de 68,6 milions de desplaçaments a la força, 40 milions són desplaçats interns, 24,5 milions són refugiats i 3 , 1 milió són sol·licitants d'asil, es troben davant d'un problema de magnitud descomunal.

Les dones pateixen discriminació i poden tenir menys probabilitats d’aconseguir als seus drets. Dret a la salutació, dret a l'educació, dret de reproducció sexual, al contacte amb les xarxes de persones. Tenint en compte que segons l’ ONU , una de cada tres dones, al món, pateix violència física o sexual, ens imaginem el que són els patis de les refugiats. La violència contra les dones i els nens és una violació de drets humans i és tan sensible necessitar la consciència eliminant conductes de persones, comunitats i institucions de caire discriminatori, xenòfob i racista.

Aquest llibre és una proposta educativa per als nois i fa uns 13 anys i per a persones adultes. En definitiva, educació i sensibilització dirigida a la població en general. Per la Creu Roja , la sensibilitat, la diplomàcia humanitària i la comunicació són els mecanismes essencials per a què es desenvolupin les persones com la seva família i la seva família gaudint de la protecció a la qual tenen dret, tan dins com al seu país, posant de relleu la necessitat del tracte digne i les solucions de les dones refugiades a totes les etapes de la seva ruta migratòria, la promoció de la seva inclusió a la nostra societat i la possibilitat d’executar una nova vida lliure de violències lluny de la guerra.

Resulta semblant als viatges de l’ empresa que s’estableix que s’acostuma a viure al nostre món desenvolupat, segons tots els que s’hi poden protegir.